Llei de Curie

A un material paramagnètic, la magnetització del material és (aproximadament) directament proporcional al camp magnètic aplicat externament. Si el material s'escalfa, aquesta proporcionalitat es redueix: per a un camp extern donat, la magnetització és (aproximadament) inversament proporcional a la temperatura. Aquest fet constitueix la llei de Curie:

${\displaystyle \mathbf {M} =C\cdot {\frac {\mathbf {B} }{T}},}$

on

${\displaystyle \mathbf {M} }$ és la magnetització resultant.

${\displaystyle \mathbf {B} }$ és el camp magnètic, mesurat en teslas

${\displaystyle T}$ és la temperatura absoluta, mesurada en kèlvins

${\displaystyle C}$ és la constant de Curie i el seu valor depèn del material.

Aquesta relació va ser descoberta experimentalment (ajustant els resultats a un model endevinat correctament) per Pierre Curie. Només és vàlida a altes temperatures o per a camps magnètics dèbils. Tal com les derivacions de sota mostren, la magnetització satura en els límits de baixes temperatures o camps magnètics forts.